Basílica de la Mercè

L'edifici de l'actual Basílica de la Mercè d'estil barroc, és obra de l'arquitecte Joan Mas Dordal, que es va inspirar en els models contrareformistes de l'època. Consta d'una nau única que es desdobla pels laterals, amb un seguit de capelles entre els contraforts. Coronen la nau quatre trams de voltes i una cúpula. La cúpula va ser construïda el 1888 per Joan Martorelles després de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Mercè, copatrona de Barcelona. L'altar major va ser projectat per l'arquitecte valencià Vicente Marro. A la façana podem trobar ornamentacions de l'escultor Carles Grau i exhibeix unes enormes pilastres corínties i rematades per un timpà.

L'obra va començar el 1765 i va trigar deu anys a completar-se. Però la història d'aquesta basílica comença molt abans. El 1218, la suposada aparició de la Verge va precipitar la creació de l'Ordre de la Mercè, que va tenir originalment en la ubicació actual de la Basílica un temple d'estil gòtic. L'església medieval va ser enderrocada i el 25 d'abril de 1765 es va posar la primera pedra. El 1775 es va traslladar la imatge de la Mare de Déu de la Mercè des de la Catedral fins a la seva nova llar. La benedicció del temple va tenir lloc el 9 de setembre.

L'any 1870 les ampliacions de l'edifici de l'Ajuntament van obligar a enderrocar l'antiga església de Sant Miquel. La façana d'estil gòtic-flamíger de segle XV d'aquesta església es va voler conservar i es va traslladar pedra a pedra fins al lateral que dóna al carrer Ample de l'església de la Mercè. A partir de llavors l'església es va dir parròquia de Sant Miquel i la Mare de Déu de la Mercè.

El 1936, amb motiu de la guerra civil, la basílica va quedar greument malmesa, de manera que els elements decoratius van ser refets a partir del 1939, incloent una nova imatge de la Verge. A l'interior, però, encara es conserva una imatge de la Mare de Déu de mitjans de segle XIV atribuïda a Pere Moragues.

També us pot interessar