Palau Sant Jordi

Els Jocs Olímpics de Barcelona van representar un gran canvi per a Barcelona. Un dels edificis que més va marcar l'entrada a l'era de la contemporaneïtat va ser el Palau Sant Jordi, un gran pavelló cobert destinat a la celebració de tota mena d'esdeveniments esportius, lúdics i culturals. Es pot accedir a la zona de l'Anella Olímpica de forma gratuïta per contemplar l'edifici des del seu exterior.

Al bell mig de l'Anella Olímpica de Montjuïc, que havia de ser el cor i àrea central dels Jocs celebrats a Barcelona, s'inaugurava el 1990 un dels edificis més destacats d'una Barcelona que començava a renovar-se i a mirar cap el futur. El nou palau d'esports va ser concebut per l'arquitecte japonès Arata Isozaki. És la instal·lació coberta més gran de Barcelona, i en el seu disseny l'arquitecte va tenir molt en compte el context on se situava.

La cúpula que el cobreix va ser aixecada des del terra amb una innovadora tècnica hidràulica i la seva silueta, imponent, recorda a una tortuga, un element orgànic que s'entronca amb Gaudí i l'entorn de la muntanya on es troba. Obra mestra de l'enginyeria, la cúpula es basteix sobre una base clàssica la qual s'uneix per un element ondulant que dota d'harmonia tot el conjunt. L'estructura utilitzada, així com els materials, donen gran versatilitat a un edifici polivalent, que té capacitat per a 17.000 espectadors asseguts i 24.000 en dies de concert. A l'exterior destaca l'escultura d'Aiko Miyawaki, un delicat conjunt de 36 cilindres de formigó coronats per anells metàl·lics i cables d'acer que brillen de forma molt especial amb la llum del capvespre.