El Jardí d'Aclimatació de Montjuïc construït el 1930, va ser pensat no com un jardí corrent on contemplar la natura sinó com un espai on estudiar el creixement i l'adaptació al clima de diferents espècies exòtiques i valorar-ne la idoneïtat del seu ús a Barcelona.

Algunes d'aquestes plantes van superar la prova i ara les veiem als carrers de la ciutat, però moltes d'altres han passat a ser sovint els únics representants de l'espècie que hi podem trobar. Aquí hi trobem tot d'espècies estranyes i algunes d'elles úniques a la ciutat.

L'arbre del te australià (Melaleuca alternifolia) és un d'aquests que destaca no per la seva grandària, tot i que aquest és un exemplar especialment gran, sinó per la seva raresa. Encara que s'anomena arbre del te perquè les seves fulles tenyeixen l'aigua d'un color similar i són aromàtiques, mai ens en prendrem una infusió ja que és una planta tòxica. En canvi és molt apreciat l'oli essencial que s'extreu per destil·lació de les fulles i branques tendres, un dels més utilitzats per les seves propietats terapèutiques que ja utilitzaven els antics aborígens australians. És molt efectiu en el tractament de problemes a la pell actuant com antibacterià, antifúngic i antisèptic, a més de millorar problemes d'acne, pell seca o excessivament greixosa, o pràcticament qualsevol altre problema dermatològic.