La primera estàtua que va ocupar aquest lloc l’any 1673 era de fusta i va ser obra de Josep Darder. Poc després, el 1687, va ser substituïda per una de marbre, obra de Llàtzer Tremullas i Lluís Bonifaç.
L’any 1826 l'estàtua va ser convertida en una font pública per idea de governador militar de l'època, el marquès de Campo Sagrado. La font, realitzada per Josep Mas i Vila, era un lloc de trobada, ja que durant el segle XIX i ben entrat el XX, els habitatges no solien tenir aigua corrent i la població hi anava amb garrafes i galledes a abastir-se d'aigua fent llargues cues.
El 1936, amb l'inici de la guerra civil, la font va ser destruïda, i encara es conserva un fragment de l'estàtua al Museu d'Història de la Ciutat. Era tan bonica, que Frederic Marès va esculpir-ne una de nova molt semblant el 1952, i és la que avui dia presideix el centre de la plaça.