Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El conjunt del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada a principis del segle XIV. Pertany a l'orde de les clarisses i comprèn l'església i un monestir, que gira entorn d'un impressionant claustre de tres plantes, un dels més grans i més ben conservats d'Espanya.

L'harmoniosa estructura es troba envoltada de les estances principals: el "Dormidor", el "Refetor", la "Sala Capitular", l'"Abadia" i les "Cel·les de dia", una de les quals conté les meravelloses pintures murals gòtiques de Ferrer Bassa. També compta amb nombroses obres d'art, pintura, ceràmica, mobles, orfebreria, ornaments litúrgics, teixits, paper i pergamí que la comunitat de clarisses ha anat aplegant al llarg de segles de permanència al monestir i que es poden visitar. Totes aquestes peces estan relacionades amb la vida diària de les religioses o amb el patrimoni que les monges aportaven en ingressar-hi o que la comunitat anava adquirint per embellir el monestir, principalment els llocs de culte, com ara l'església. També hi ha la recreació d'un jardí medicinal amb cinquanta-una espècies vegetals amb propietats medicinals.

De l'església destaca la tomba de la reina Elisenda de Montcada, fundadora del convent, així com la de famílies nobles molt importants en la història de Catalunya: els Pinós, els Cardona o, fins i tot, la del comte Eusebi Güell, mecenes d'Antoni Gaudí. Curiosament, la reforma d'aquesta església la va dur a terme, a finals del segle XIX, l'arquitecte Joan Martorell, professor de Gaudí.

Un espai privilegiat que convida a la calma i a la reflexió, en trobar-se en una de les zones més plàcides de la ciutat. A més, es duu a terme una interessant agenda d'activitats amb conferències i exposicions temporals.