Això és Barcelona 03/05/2017
En tornar de vacances, tothom em preguntava: «I doncs, què heu fet?». L'interlocutor pretén que respongui alguna cosa concisa, ho sé. Li dic: «Bé, molt bé, una passada». I és que... com es poden resumir en una frase unes vacances? No es pot! Em diuen que em quedi amb un instant d'aquells dies. És impossible. Què escullo? La sortida del sol al Pedraforca o els racons amagats d'Estana? El soroll de l'heli inflant el globus o el silenci dels flocs de neu caient sobre Montgarri? Mira, no ho sé.
Ja havíem estat a Barcelona alguna altra vegada, així que buscàvem fer alguna cosa diferent. Un dia, mirant un mapa, vam veure que molt a prop s'hi veia el perfil de les muntanyes. I així, sense gairebé pensar-ho, em vaig trobar embarcada en un viatge en un univers paral·lel. Resulta que a només dues hores de Barcelona hi vaig trobar muntanyes i, amb elles, aquella combinació de placidesa i felicitat.
Tinc el record de recórrer corriols en BTT pel Berguedà i fer senderisme pel Parc Natural del Cadí Moixeró. Recordo el crec-crec de les raquetes de neu pels camins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el capvespre amb el relleu de les muntanyes de la Val d'Aran. Recordo aquell moment de felicitat en treure'm les botes d'esquí per seure en un petit restaurant on una taula d'embotits i formatges amb un bon vi em cridaven que me'ls cruspís sense pensar ni en dietes ni en quilocalories. O que, després que em despertés el cant d'un gall i mirés per la finestra, tot i tenir els peus cansats, cruiximent i el nas vermell, encara ens quedava temps per anar a descobrir el romànic de les esglésies dels Pirineus.
El blanc de la neu em recordava el blanc del magnesi, i el fred de la neu es contraposava a l'escalfor de la roca que rebia els primers raigs de sol a les parets de Coll de Nargó, on vam passar un matí escalant. I, tot plegat, contrastava amb el que havíem viscut feia només dos dies a Barcelona: el modernisme de Sant Pau Recinte Modernista amb el romànic auster de Santa Maria de Ripoll; la sal i la sorra de la platja de la Barceloneta amb els salts d'aigua de la Font del Bisbe a la Pobla de Lillet. Ens van dir: «Això és Barcelona», tot ensenyant-nos una postal del Pedraforca. I no ens ho crèiem fins que ho vam viure, i ara podem afirmar que sí, de Barcelona als Pirineus.
Ara torno a estar asseguda en aquest bar amb els amics, que em segueixen preguntant amb quin moment de les vacances em quedo. Doncs, ho sento, però no puc escollir. Mira el vídeo i opina, o encara millor, ves a Barcelona, escapa't als Pirineus i descobreix-ho de primera mà..
Organitzeu la vostra escapada al Pirineu català des de Barcelona