Torre Glòries

La Torre Glòries, i el seu recent estrenat mirador, és un dels símbols de la Barcelona contemporània, un enorme cilindre que sorgeix de la terra i apunta cap el cel, amb una superfície de vidre on es reflecteixen els colors de la Mediterrània.

És fruit de la col·laboració entre l'Atelier Jean Nouvel i l'estudi b720 de Barcelona. Com un guèiser que brolla de la profunditat de la terra, la Torre Glòries, atrau l'atenció pel seu perfil característic. Amb 144 metres d'alçada, és un mirador imponent sobre la nova Barcelona. L'arquitecte francès Jean Nouvel va tenir en compte l'espai on es troba a l'hora de concebre-la; per això la seva forma recorda la muntanya de Montserrat o les formes gaudinianes de la veïna Sagrada Família. També va pensar en l'aprofitament de l'energia solar i l'aigua freàtica per reduir el consum energètic.

Amb una base de planta ovoïdal quasi circular, l'interior de la torre és un gran espai diàfan sense pilars. La façana exterior actua com un gran mur cortina fet de làmines de vidre que recobreixen tot l'edifici. Aquestes làmines, amb forma de persianes graduables, tenen diferents colors: a la part inferior els més càlids, com el vermell, que poc a poc es van refredant cap el blau i el blanc al capdamunt. De nit, quan la torre s'il·lumina de color, llueix amb especial bellesa.

L'edifici disposa d'un sistema d'il·luminació, dissenyat per Yann Kersalé, amb més de 4.500 dispositius led que confereixen un atractiu únic a la ciutat. Part de les 60.000 lames que cobreixen la façana posseeixen plaques fotovoltaiques que acumulen energia d'autoabastiment per a l'edifici.

La possibilitat de crear lumínicament infinitat de formes i figures per la totalitat de la façana, fa que siguin moltes les celebracions que tenen com a protagonista la Torre Glòries.

La torre Glòries, abans Agbar, participa del Llum BCN, el Festival d'Arts Lumíniques que té lloc durant el mes de novembre a la ciutat de Barcelona.

També us pot interessar