L'exposició Germaine Dulac. Je n'ai plus rien al Museu Tàpies ofereix una reflexió sobre com les avantguardes artístiques van invisibilitzar algunes artistes que van desafiar els discursos hegemònics i heteropatriarcals de la societat d'entreguerres. A través d'aquest projecte, es busca recuperar la memòria d'aquestes veus silenciades, destacant la seva importància en el desenvolupament dels moviments artístics del segle XX.

Comissariada per Imma Prieto i Imma Merino, l'exposició posa en valor la figura de Germaine Dulac (1882-1942), pionera del cinema surrealista. Dulac va ser productora, directora, guionista i una figura clau en l'evolució del cinema com a espai artístic, en el qual va explorar a través de les imatges l'interior dels éssers humans. La seva obra més emblemàtica, La Coquille et le clergyman (1928), considerada el primer film surrealista, va ser dirigida per Dulac el 1927 i és un antecedent clau dels moviments cinematogràfics de l'època.

L'exposició no només aborda el llegat de Dulac, sinó també la seva influència en la configuració surrealista de les imatges, creant connexions amb la feina d'Antoni Tàpies i altres pràctiques artístiques contemporànies.