OcultaVisit BCN / Cerca tag

Resultat de la teva cerca de "museus"

Propostes 1 - 10 de 45
45resultat/s
  • Agon! La competició a l'antiga Grècia

    Agon! La competició a l'antiga Grècia

    Centenars d'anys després que acabés el període de la Grècia Antiga, encara ens fascina amb les seves extraordinàries proeses, èxits i llegendes de l'època. La literatura, esport i teatre, a part del sistema polític i filosòfic, entre d'altres, continuen enlluernant avui dia. El Museu Britànic de Londres és famós per tenir una innumerable col·lecció d'artefactes del període de 1500 anys d'antiguitat que va durar aproximadament la Grècia Antiga, i l'organització cultural de Barcelona CaixaForum ha arribat a un acord amb el museu per exposar una selecció d'aquests artefactes, tant a Barcelona com a altres localitzacions a la resta d'Espanya. Concretament, la mostra explorarà el món de la Grècia Antiga mitjançant objectes de competició i rivalitat. Tocarà temes com polis ("ciutats estat"), guerra i els orígens dels Jocs Olímpics, amb peces com les del Mausoleu d'Halikarnassos, que per primera vegada es mostren fora de Londres.

  • Animals sagrats de l’Antic Egipte

    Animals sagrats de l’Antic Egipte

    A través d’objectes que formen part de la col·lecció del Museu Egipci de Barcelona es poden conèixer molts dels aspectes de la relació que els antics egipcis varen establir amb les espècies que configuraren l’univers animal del seu entorn més immediat. A més de la seva utilització com a recurs econòmic, mascota o presa de caça, els animals es troben presents en nombroses manifestacions culturals de l’Egipte faraònic. Ara bé, fou en l’àmbit religiós on el protagonisme dels animals va prendre més notorietat que en qualsevol altra civilització antiga. Per raons de tipus divers, la major part d’espècies conegudes pels egipcis foren associades a una divinitat concreta. Mamífers, insectes, aus, peixos o rèptils van servir de model en el disseny d’imatges divines, ja fos en la totalitat del seu cos o part d’ell. Fins i tot, van arribar a ser momificats per tal de que les seves restes servissin de suport físic a l’ànima immortal dels déus. Un dels apartats sens dubte més atractiu i nou de l’exposició és la presentació dels resultats obtinguts a partir de les tomografies realitzades a les sis mòmies d’animals conservades al Museu Egipci.

  • Fernando Vijande. Retrat: 1971-1986

    Fernando Vijande. Retrat: 1971-1986

    La gran aposta expositiva de la Fundació Suñol per al 2017 gira al voltant de la figura de Fernando Vijande, i ocuparà totes les sales de que disposa la Fundació Suñol, incloent el Nivell Zero.

    Fernando Vijande va mantenir des del primer moment una línia original, apostant pels moviments avantguardistes, però fiant-se més dels seus propis gustos i criteris estètics que de les modes del món de l'art. Aquesta aposta es va veure recolzada a l'exposició New Images from Spain, realitzada l'any 1980 al Museu Guggenheim de Nova York, i en la qual Fernando Vijande va tenir l'oportunitat de mostrar diferents artistes que havien exposat a les seves galeries.

    L'exposició comptarà amb obres de 51 artistes exposades a les galeries Vandrés i Vijande, i també obres actuals dels mateixos artistes, acompanyades de documentació sobre aquell període vibrant i transgressor. Alguns dels artistes que participen en aquest homenatge van adquirir reconeixement internacional durant el període viscut a les Galeries Vandrés i Vijande, entre els quals trobem a Juan Bordes, Carmen Calvo, Joan Hernández Pijuan, Nino Longobardi o Jaume Plensa, entre d'altres. Fernando Vijande també va exposar artistes internacionals com Robert Smith, Robert Mapplethorpe o Andy Warhol, les obres dels quals també podrem trobar a la mostra.

  • L'Infern segons Rodin

    L'Infern segons Rodin

    L'Infern segons Rodin convida al públic a explorar la creació d'un de les icones de l'art de les acaballes del segle XIX: La Porta de l'Infern d' Auguste Rodin. Considerada com l'obra central de la carrera de l'escultor francès, que va treballar durant més de vint anys en ella, aquesta obra monumental ofereix una visió espectacular de l'infern, febril i turmentat, però també sensual i evocadora. Els nombrosos grups i figures de condemnats que Rodin reuneix en La porta de l'Infern constitueixen un autèntic repertori de formes que l'escultor reutilitzarà fins a la fi de la seva carrera, amb una inventiva sempre renovada i una extraordinària capacitat expressiva. Moltes de les seves obres més conegudes sorgeixen d'aquest projecte, entre les quals es troben El pensador, El petó, Ugolino, o Les ombres. Al capdavall, aquesta exposició permet admirar La porta i totes les escultures que van formar part d'ella però també observar l'evolució de la trajectòria de Rodin i assistir al procés de creació d'un dels artistes més emblemàtics de la fi de segle.

  • Ramon Pichot: d'Els Quatre Gats a La Maison Rose

    Ramon Pichot: d'Els Quatre Gats a La Maison Rose

    Instal·lat a París a principis del segle XX, Ramon Pichot (Barcelona, 1871 - París, 1925), que a Barcelona havia treballat amb Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i Isidre Nonell, va viure l'ambient bohemi i artístic de Montmartre. Es va integrar a la colònia d'artistes i intel·lectuals catalans i espanyols, i va conèixer i rebre influències de corrents artístics postimpressionistes i fauvistes. La seva obra va anar evolucionant des del modernisme inicial fins al decorativisme de la segona dècada del segle XX, i es va caracteritzar especialment pel tractament i la preeminència del color.

  • Després de la fi del món

    Després de la fi del món

    «Després de la fi del món» és una exposició sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d'intervenció de l'home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle xxi, i sobre la responsabilitat de la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran.

    El projecte reuneix veus de múltiples disciplines de la creació i el pensament –artistes, cineastes, novel·listes, dramaturgs, arquitectes, dissenyadors o científics– per imaginar tots junts escenes, històries i vies d'escapament cap als diferents mons possibles que podem forjar en funció de les decisions que prenguem els propers anys. Unes decisions en què no podem ser uns simples espectadors.

  • Col·lecció MACBA. Sota la superfície

    Col·lecció MACBA. Sota la superfície

    Col·lecció MACBA. Sota la superfície, reuneix obres que se centren en els problemes derivats de la representació i els seus límits, així com en la rellevància i incidència de l'artista i de l'art en la societat contemporània. Malgrat ho fan des de supòsits conceptuals i formals diferents, moltes d'aquestes peces tenen en comú les referències a l'art conceptual, unes formes derivades del minimalisme i una fascinació contemporània pel material i per la superfície. Sota la superfície, i d'aquí el títol, recull l'interès pels aspectes sota els s'hi troba de manera subjacent continguts de naturalesa molt diversa. A destacar el component performatiu que impregna alguns dels treballs.

    La mostra està integrada per obres de formats diversos i tipologies d'artistes com Ignasi Aballí, Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Karla Black, Art & Language, Ángela de la Cruz, Derek Jarman, Latifa Echakhch, Félix González-Torres, Charlotte Posenenske, Rita McBride, Gregor Schneider, Doris Salcedo i Michelangelo Pistoletto, entre d'altres.

  • 1917. Picasso a Barcelona

    1917. Picasso a Barcelona

    Amb aquesta exposició volem celebrar l'última estada prolongada de Pablo Picasso a Barcelona. Aquest període barceloní de Picasso és molt interessant des del punt de vista artístic, ja que és un moment de recerca de noves fonts i recursos plàstics, en què l'artista alterna els cànons més rigorosos del cubisme amb una línia més clàssica i realista.

    El Museu Picasso conserva tots els olis —tret d'un— realitzats en aquest període, deixat a la casa familiar ja que no els podia treure d'Espanya, tal com explica per carta a Gertrude Stein.

    L'exposició comptarà amb pintures, dibuixos preparatoris de les pintures i dibuixos independents, buscant de reunir el màxim de la seva producció durant els mesos passats a la ciutat. S'hi exposarà documentació de l'estada a Barcelona, mostrant la seva activitat com a pintor, però també els seus moments d'oci ─ anades als toros, assistència a espectacles teatrals─, els contactes amb els amics, els homenatges rebuts i la participació en activitats de la societat civil, entre d'altres.

    Aprofitant el centenari dels Ballets Russos al Liceu de Barcelona, el Museu Picasso organitzarà un esdeveniment centrat en aquesta efemèride.

  • El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató, Xavier

    El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató, Xavier

    L'exposició té com a objectiu mostrar el gust pel gravat a través de tres generacions d'una mateixa família. Pablo Picasso, J. Fín, Vilató i Xavier són quatre personalitats artístiques profundament diferents. El que descobrirem en aquesta mostra és una passió real per un treball que requereix temps, que és laboriós i tècnicament complex, fet gràcies als coneixements de l'impressor.

    Aquesta mostra compta amb 166 obres, que inclouen una representació important de la col·lecció de gravats del Museu Picasso, així com una col·laboració fonamental de la família Vilató.

    L'exposició traspassarà els murs del palau Finestres, a través d'una activitat pedagògica interactiva ubicada a la Sala 0.

  • Explorar i reivindicar. La pintura de Niebla

    Explorar i reivindicar. La pintura de Niebla

    Explorar i reivindicar és una exposició de caire antològic, on es mostren els principals capítols de la producció artística de Josep Niebla, fent èmfasi en les sèries que pel seu interès resulten especialment atractives, com són les dedicades a l'arquitectura o al que ell denomina Alfabet plàstico-polític i als diaris manipulats, els mars i l'Àfrica.

    Nascut al Marroc el 1945, Josep Niebla viu a Catalunya des del 1962. Va cursar estudis superiors de Belles Arts a Tetuan (el Marroc), Sevilla, Barcelona i París. Al llarg de la seva carrera ha presentat el seu treball a Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, en gairebé 200 exposicions. I la seva obra forma part de diverses col·leccions d'art i museus públics i privats.

També us pot interessar