Rutes temàtiques

Aquest parc ampli i diàfan, conegut també com el "parc de l'Escorxador", li serveix al visitant i veí de l’Eixample Esquerra de Barcelona per relaxar-se, tot obrint-se com un gran pulmó ple de possibilitats. A l'extrem sud-oest del barri, és també l'aperitiu ideal abans d'endinsar-nos a la monumental Plaça Espanya.

El 1979, Barcelona desmantellava les instal·lacions del seu antic escorxador municipal. Amb aquest enderroc naixia el primer dels grans parcs urbans de la Barcelona post-franquista, una ciutat amb voluntat renovadora que intuïa la importància de desenvolupar un urbanisme de cara a les noves necessitats socials i que plantejava la remodelació d'infrastructures obsoletes per a nous usos. Així, el grup de joves arquitectes encapçalat per Beth Galí concebia un parc que ocupa quatre illes de l'Eixample, i que el propi Ildefons Cerdà ja havia projectat per a aquesta part de Barcelona. Com un trencaclosques d'elements diferents, l'anomenat popularment "parc de l'escorxador" es planteja al voltant d'una plaça de ciment destinada a la celebració d'actes de tota mena. Emmarcant aquest espai, plataformes a diferents nivells, petits carrerons, pèrgoles i zones arbrades amb pins i alzines, permeten el passeig i el lleure.

Tocant al carrer Tarragona, un canal artificial d'aigua refresca aquesta banda del Parc de Joan Miró. Aquí trobem la monumental escultura de Joan Miró "Dona i Ocell", de 22 metres d'alçada. Fou inaugurada, com el parc, el 1983, poc abans de la mort de l'artista. A l'altre extrem del parc hi ha la biblioteca pública de Barcelona que també porta el nom de Joan Miró.