Ciutat Vella

La muralla romana adossada a la Plaça Nova de Barcelona ens guarda un secret. Just a l'altre cantó de la primitiva paret romana, hi ha l'entrada a la Casa de l'Ardiaca, on s'hi poden veure restes arqueològiques. Entrant al pati de la Casa de l’Ardiaca descobrirem una construcció on es barregen totes les èpoques i estils.

La Casa de l'Ardiaca, residència de la jerarquia eclesiàstica dels ardiaques des del segle XII, ha estat objecte de moltes modificacions, com la que la unificà a la casa del Degà, a principis del segle XVI. Va ser llavors quan s'hi va col·locar el pati central porxat. D'aquesta època daten les decoracions renaixentistes que s'adapten a l'estructura gòtica flamígera de l'edifici inicial. Una escala ens condueix cap a la terrassa superior, una balconada al més pur estil Romeu i Julieta. Al fons de la Casa de l’Ardiaca, descobrirem que la paret on es recolza forma part de l'antiga muralla romana de Barcelona. Aquesta muralla es troba adossada, per un cantó, al fragment de la còpia de l'aqüeducte que neix a la porta d'entrada de la ciutat.

L'altra sorpresa, però, la trobem un cop a fora, a la façana principal. L'any 1895 el Col·legi d'Advocats s'establia al recinte i encarregava a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner el disseny d'una bústia. Els elements modernistes que la formen són d'un intens simbolisme: les tres orenetes asseguren la llibertat de la justícia, mentre que els procediments burocràtics, simbolitzats per la tortuga, representen els entrebancs que tot ho retarden. Des de l'any 1921 la Casa de l’Ardiaca és seu de l'Arxiu històric municipal de Barcelona.