Eixample

En forma de mosaic de jardins i pavellons, l'Hospital de Sant Pau de Barcelona és un conjunt de gran bellesa i funcionalitat arquitectònica que culmina l'esplendor de l'estil modernista català. L’hospital, situat a l’Eixample, obert i lluminós té poc a veure amb les instal·lacions hospitalàries que fins aleshores es trobaven a les ciutats.

AA finals del segle XIX l'antic edifici de l'Hospital de Sant Pau que hi havia al barri del Raval de Barcelona, quedava petit i obsolet; calia reubicar-lo. El contrapunt va ser un innovador projecte modernista dirigit per Lluís Domènech i Montaner, les obres del qual van durar 30 anys, entre 1901 i el 1930. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es convertia en un centre modern i ampli, en forma de cèl·lules disgregades, envoltades per jardins i carrers. Una petita ciutat modernista on es va tenir en compte la qualitat de vida dels malalts.

Els pavellons s'envolten de carrers i zones verdes per on passejar-hi. Un passadís subterrani comunica les instal·lacions i facilita el trànsit de les urgències. A la porta principal, l'edifici de maó vist, culminat per una torre i rellotge de ferro, actua com a recepció del centre. És aquí, i en els deu pavellons que l'envolten, on Domènech i Montaner i els seus col.laboradors, els escultors modernistes Pau Gargallo i Eusebi Arnau entre d'altres, van demostrar el seu talent en l'execució d'escultures i mosaics. La resta dels edificis van ser finalitzats per Pere Domènech, fill de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO el 1997.