Ciutat Vella

La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, observa impertèrrita el pas del temps en una Barcelona en constant moviment i canvi. La Catedral és també el reflex del pas de generacions i estils arquitectònics barrejats en un edifici de caràcter majoritàriament gòtic que cal visitar per dins per entendre'n el seu esplendor.

La construcció de la Catedral de Barcelona va portar-se a terme al llarg de sis segles. Sufragada pels donatius de les confraries i gremis medievals, la Santa Creu va començar a aixecar-se l'any 1298, al terreny santificat on abans s'hi trobava una basílica paleocristiana del segle IV, destruïda per les tropes d'al-Mansur. D'aquesta se'n conserva només el baptisteri. De l'església romànica anterior a la Catedral gòtica, en queda la capella de Santa Llúcia, mentre que la porta més antiga de la Catedral és la de Sant Iu. En canvi, la façana principal i la torre van ser enllestides pels volts de 1890, tot seguint els plànols inicials i, per tant, en estil neogòtic. Un cop dins ens sorprenen les 25 capelles laterals, el magnífic claustre del segle XIV i el cadiram del cor, destinat a reunir els membres del Toisó d'or durant la visita de l'emperador Carles V d'Alemanya el 1517. De gran bellesa és el púlpit i la cripta on hi descansen les restes d’una de les patrones de Barcelona, Santa Eulàlia, a qui va dedicat el temple.

La planta de creu llatina i les voltes de creueria, així com els bonics vitralls de les finestres, omplen de llum l’espai intern de la Catedral.