Rutes temàtiques
Dins la "mansana de la discòrdia" de Barcelona, s'hi troba la Casa Amatller, un brillant exercici de Puig i Cadafalch, coetani de Gaudí, que va combinar l'estil neogòtic amb un remat escalonat insòlit inspirat en les cases dels Països Baixos. L'arquitecte comptà amb els millors col·laboradors de l'època modernista a Barcelona, encapçalats pels escultors Eusebi Arnau i Alfons Jujol.
La Casa Amatller, juntament amb les veïnes Casa Batlló, de Gaudí, i Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, forma part de la "mansana de la discòrdia" de Barcelona. Curiosament en tots tres casos es tracta de remodelacions fetes sobre edificis preexistents, essent la Casa Amatller la primera de totes elles. L'edifici original havia estat construït per Antoni Robert el 1875, i el 1898 la família Amatller va encarregar la seva reforma a l'arquitecte i polític catalanista Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). L'obra s'inclou dins el seu "període rosa" o Modernista, que inclou obres com la Casa Macaya o la Casa de les Punxes.
Com fa l'arquitecte habitualment, el seu model és la casa pairal catalana, en combinació amb elements germànics. En el cas de la Casa Amatller de Barcelona, l'esquema base és el de la típica casa del gòtic urbà. Això comporta que el que és en realitat un edifici de pisos tingui l'aire d'un palauet unifamiliar, impressió accentuada pels delicats porticons del balcó del pis principal. L'element germànic és, evidentment, l'agosarat coronament esglaonat, realçat amb rajoles ceràmiques. Podrem visitar-ne la porteria, la decoració de la qual, totalment preservada, inclou un dels millors vitralls d’estil modernista. A la planta baixa hi ha un espai d'exposicions d'entrada lliure.
Encaixonat en un carreró de Barcelona, el cafè-restaurant "Els quatre gats" ocupa els baixos de la Casa Martí. L'edifici, des d'un exterior amb aire medieval, ens convida a entrar a un interior acollidor que va ser el centre de les trobades dels intel·lectuals de la Barcelona modernista a finals del segle XIX.
La Casa Martí s'aixeca al carrer Montsió de Barcelona amb aires de castell medieval des del 1896, any en que fou construïda per Puig i Cadafalch. La façana, inspirada en l'estil del gòtic europeu, es vesteix amb elements ornamentals propis del l’estil modernista català. Hi veiem precioses vidrieres de colors, el treball meticulós de ferro forjat, les escultures d'Eusebi Arnau en forma de capitells narratius, i fins i tot la figura de Sant Jordi a la cantonada.
A la planta baixa, un cartell dissenyat per Pablo Picasso ens convida a entrar al cafè-restaurant "Els quatre gats", hereu del primer cafè, taverna i espai de tertúlia que van fundar en aquest mateix lloc Pere Romeu, Santiago Rusiñol i Ramón Cases. Va estar actiu fins el 1903, i durant aquells anys, intel·lectuals de la nova bohèmia i modernista Barcelona s'hi reunien per celebrar-hi tertúlies, espectacles i concerts. El jove Picasso freqüentava sovint aquest local, on per primera vegada hi va exposar els seus dibuixos. "Els Quatre Gats" era la porta d'entrada a Barcelona dels nous gustos artístics que venien del nord d'Europa i especialment de França, a la manera del cafè "Le chat noir" de París.
Un gran castell gòtic aixecat en plena avinguda Diagonal de Barcelona és un reclam per la contemplació de qualsevol visitant de la ciutat. La "Casa de les punxes" és en realitat un edifici de pisos que imita la forma dels castells medievals i que constitueix un dels perfils més reconeguts del modernisme barceloní.
Les germanes Terrades eren les propietàries de tres immobles situats entre l'avinguda Diagonal, el carrer Rosselló i el carrer Bruc de Barcelona. L'encàrrec de reforma dels edificis va possibilitar a Josep Puig i Cadafalch la unificació dels tres cossos en un de sol, a través d'una gran façana de maó vist. De resultes en va néixer, el 1905, una construcció imponent que ocupa una illa triangular de cases, i que despunta com un gran castell medieval amb quatre torres, una a cada cantonada de la construcció. Precisament la coberta cònica de les torres, acabada en punxa, dóna el nom popular a la casa, que tothom coneix com la "Casa de les punxes".
De propietat privada, l'interior de la casa no es pot visitar, però la seva vista exterior encanta a tots aquells qui s'hi apropen. El maó de la façana es combina amb el treball del ferro forjat dels balcons, obra de Manuel Ballarín, amb els relleus esculpits de referència neogòtica, on hi va treballar Alfons Juyol, i amb les vidrieres de colors d'Eduard Amigó. Els plafons de ceràmica que encapçalen la façana són referències a símbols patriòtics de Catalunya. Un exemple més del nacionalisme que impregna sovint el modernisme català.
D'un cantó un palau neogòtic i de l'altre, un edifici de pisos modernista, el Palau Baró de Quadras de Barcelona és una bombonera plena d'imaginació que canvia segons la façana que contemplem. I a dins, s'obre com una caixa de sorpreses, plena de decoració eclèctica i de gust refinat.
Corria l'any 1900 quan el Baró de Quadres va encarregar a Josep Puig i Cadafalch la reforma d'un bloc de pisos al carrer Rosselló de Barcelona. L'arquitecte va transformar l'edifici completament, entre 1902 i 1903, dotant-lo d'una doble façana que el fa especialment interessant. Si la contemplem des de l'avinguda Diagonal, la casa ens recorda als palaus gòtics nord-europeus, amb un estil neo-plateresc que realça el caràcter noble de la construcció. Aquí, la treballada tribuna correguda, on hi destaquen les escultures en forma de bustos de personatges medievals o renaixentistes, les flors i els escuts heràldics, i les mansardes al pis superior, connecten plenament amb l'estil medieval europeu. Hi destaca el treball escultòric d'Eusebi Arnau i Alfons Juyol.
En canvi, la façana del carrer Rosselló, conserva vestigis de l'antic edifici, decorat en estil modernista amb elements del Sezession vienès. A dins del palau, seu des de l'any 2003 de la Casa Àsia, la decoració modernista més eclèctica és la protagonista, amb una gran influència de l'estil neogòtic, per exemple, a la gran escalinata o a la porta d'entrada de ferro forjat. De l'estil neoarabesc trobem també molts detalls com ara el mosaic, els esgrafiats o la fusta policromada.